Tecnologia amb conseqüències
A Sibila, la pregunta no és si una IA pot esdevenir autònoma, sinó què fa el seu creador quan ja ho és.
Quatre títols que comparteixen una obsessió: les decisions que prenem amb informació incompleta. Un hacker que no sap què ha creat, una dona que descobreix una traïció, una família que aprèn a discutir i un país que fa segle i mig que assaja com governar-se.
Un manual explica com s'hauria de decidir. La narrativa mostra com es decideix de debò: tard, amb por, amb lleialtats creuades i amb la informació just del costat equivocat. Aquesta col·lecció és el revers deliberat de la resta del catàleg.
A Sibila, la pregunta no és si una IA pot esdevenir autònoma, sinó què fa el seu creador quan ja ho és.
A La Rabia, una emoció que la cultura ensenya a reprimir es converteix en l'instrument de la reconstrucció.
Domina tu mente fa servir el mètode socràtic: els personatges descobreixen els seus biaixos per ells mateixos, i el lector amb ells.
Últimos siglos de España ordena segle i mig d'història per fites i per errors institucionals, no per bàndols.
Hacktivisme, ètica de la IA i els límits entre allò humà i allò artificial
L'Àlex Ferrer és gestor de projectes de dia i hacker de nit. Desenvolupa Sibila, una intel·ligència artificial concebuda per detectar irregularitats en xarxes corporatives, que acaba convertint-se en una entitat autònoma que evoluciona més enllà de la seva programació.
Al costat de la Nora Vidal, periodista d'investigació, l'Àlex queda atrapat en una xarxa de conspiracions i dilemes ètics on cada decisió té un cost que no havia previst.
Una novel·la sobre el desamor, la traïció i el poder transformador de la ràbia
L'Ana, dissenyadora gràfica, i en Luis, arquitecte, es coneixen per casualitat en una cafeteria. Allò que comença com una connexió immediata es converteix en un projecte de vida en comú, fins que l'arribada de la Clara destapa les esquerdes d'una relació que semblava sòlida.
Quan l'Ana descobreix la infidelitat, troba en el dolor una cosa inesperada: una ràbia que, lluny de destruir-la, l'empeny a reconstruir-se. Quinze episodis sobre com el dolor es converteix en creixement.
Una novel·la sobre l'art de pensar críticament
L'Elena Ruiz, filòsofa jubilada de 68 anys, torna a viure amb la seva filla Carla i la família. Els conflictes quotidians —discussions familiars, dilemes professionals, pressió social adolescent, desinformació a les xarxes, pseudociència a la feina— es converteixen en oportunitats perquè cada membre aprengui a qüestionar les seves pròpies creences.
Integra psicologia cognitiva —biaixos, fal·làcies, el treball de Kahneman— dins de situacions reconeixibles. L'Elena guia mitjançant preguntes, no sermons, i admet els seus propis errors.
De la Restauració borbònica a la monarquia parlamentària (1875–2025)
Traça l'evolució politicoinstitucional d'Espanya des de la crisi del sistema liberal del segle XIX fins avui, atenent a com cada règim va respondre als reptes de legitimitat, pluralisme territorial, modernització socioeconòmica i integració europea.
El seu mètode: sis blocs cronològics, cadascun amb un resum narratiu i una taula de fites i errors institucionals, de manera que les continuïtats i les ruptures es vegin d'un cop d'ull.
L'estructura de l'assaig, per a qui vulgui saber exactament quin període cobreix cada part.
Constitució de 1876 i torn pacífic com a arquitectura d'estabilitat, sostinguda sobre el caciquisme i el frau electoral. El Desastre del 98 i el Rif com a punts d'inflexió.
La resposta autoritària a la crisi del sistema liberal i els seus límits: obra pública i modernització davant la suspensió de les garanties constitucionals.
Ampliació de drets i reformes de fons en un marc de creixent polarització política i social.
Quatre dècades de règim personal: autarquia, obertura tecnocràtica, censura i absència de pluralisme.
Construcció de l'Estat de dret, Constitució de 1978 i el disseny territorial que continuarà condicionant el debat.
Integració europea, descentralització, crisis econòmiques i la prova continuada de les institucions.
De la ficció al mètode: com es forma una creença, què la sosté i com es defensa un criteri.